Catoia l’Enfarinat

L’obra que recomanem avui, després de tant de temps absents, és un dels escrits en llengua occitana més destacats del segle XX en aquesta llengua. Joan Bodon (Crespin, Avairon, 1920 - Arbatache, Algèria 1975). El text se situa en la França d’entreguerres. Narra la història d’un vailet que des de la seva tendresa ens relata la vida d’un estrany vestigi de culte catòlic:  la d’aquells que no reconeixen l’Església d’ençà que el Papa va pactar amb Napoleó un segle enrere. El nen, Catoia (Amans Baptista), és l’últim descendent d’una família occitana de refractaris, el seu avi el prepara perquè sigui l’hereu de la “Petita Església”. El marc de tota aquesta història és el món rural mostrat en detall i amb exquisidesa.

El que ens enlluerna no és només el fet que existeixin paral·lelismes entre la desaparició d’aquest culte i la desaparició de la llengua occitana. N’obtenim, a més a més , riquesa lèxica ben disposada, un gust estètic meravellós i, gairebé en secret, tota la intimitat de l’ésser que creix i es nodreix d’un món marcat per la diferencia. El llibret, no només és absorbent, ens trasllada al respirar de cada personatge, al bri de cada bocí d’herba que hi creix i que es toca. Toquem també la cuina, les escoles, veiem l’entorn rural d’aquella França i així entenem un xic més la plenitud. Llegiu-lo, regaleu-vos aquest text.   Exquisidesa en estat pur.

Editorial: Club Editor

Pàgines: 174

Mida: 21 cm

Any edició: 2009

ISBN: 978-847329139-2

Idioma de publicació: Català

Preu: 16€